Drets civils i ciutats de gènere

La vida quotidiana, que tant valorem i que gira al voltant d’una cosa que no és neutre, com l’urbanisme, està pensada sobre totes les etapes de la vida des de la diversistat de gènere, edat, origen o funcional?

Arriba el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+. Una data que any rere any, de la mateixa manera que ho fa el 8 de març, va agafant més força per les reivindicacions –que per altra banda caldria fer i practicar cada dia– sobre els drets d’homes i dones a ser lliures per viure, conviure, estimar i tenir les mateixes oportunitats sobre la base d’una societat tolerant, respectuosa, lliure pensadora i, també naturalment, crítica.

Aquest article segurament en serà un de més a la suma de literatura que acompanyaran aquests dies, sobre les reivindicacions socials que calen. Però és sorprenent que, massa cops, les reflexions que es dirigeixen a l’opinió pública tenen una mirada no especialment completa d’una qüestió tan àmplia i complexa i abordable des de tots els angles, com és tot el que envolta el 28 de juny o el 8 de març. Per això, avui no volia parlar estríctament d’aquestes dates, sinó d’altres temes relacionats.

Algunes qüestions estructurals, de fons, o són ignorades o queden a la pila de temes a tractar. I, tanmateix, són d’una importància cabdal. Per exemple, les nostres ciutats estan preparades per treballar les polítiques de gènere? O dit d’una altra manera: la vida quotidiana, que tan valorem i que gira al voltant d’una cosa que no és neutre, com l’urbanisme, està pensada sobre totes les etapes de la vida des de la diversitat de gènere, edat, orígen o funcional?

És evident que una ciutat com el Vendrell necessita imperiosament una regidoria de Drets Civils. Concepte molt més ampli, integrador, transversal i obert que molts altres noms sui generis que es puguin inventar segons la tendència política de qui escriu. Però el quid de la qüestió rau aquí: ens creiem veritablement una ciutat –o l’urbanisme- com a part fonamental del problema i com a organisme viu que és, mutable… que pot provocar vencedors i vençuts?  Com definim carrers, places… l’urbanisme i la planificació urbana són instruments molt poderosos per construir una ciutat més justa i equitativa. Ens els plantegem amb aquesta mirada?  

Si no ens preguntem per l’arrel de moltes qüestions, les polítques que es poden promoure, sí, són necessàries i adaptades a la societat del nostre temps, d’acord. Però no arribaran mai a un nivell de calat tan profund com aquelles que calen treballar, per exemple, pels Drets Civils. Sí, Drets Civils en majúscules!

Situar la vida quotidiana al centre del debat d’una ciutat com la nostra és clau per gestar un treball multidisciplinar, inclusiu, que aposti per la perspectiva de gèrene i els drets LGTBIQ+, però també per la sostenibilitat social en termes generals. També, a la vegada, per la concepció d’una flexibilitat de congeniació de les tasques quotidianes, de la vida a través de l’equitat i el respecte individual i col·lectiu. Amb eixos clars: teixit urbà, social, la mobilitat i autonomia personal, la seguretat des de la perspectiva de gènere…  

I un altre gran tema que també queda, malauradament, al fons del tot de la pila. Quin és el paper de l’educació, l’arma més forta que té una societat per combatre tot allò que vol canviar? Que el 28 de juny, el 8 de març i tots aquests dies ho siguin cada dia. Mentre els tinguem assenyalats al calendari quedarà molta feina a fer!