O al Rústic o enlloc

Fa uns anys el Vendrell va veure com una de les seves principals mancances era resolta i d’una manera bastant satisfactòria El sortir de festa o al cine van rebre la resposta esperada per a molts. Les Mates, com a centre d’oci, tenia una mica de tot: els esperats cinemes després del tancament de l’última sala al centre de la ciutat, la del Casal Familiar, uns espais de restauració mínimament variats, uns espais d’oci nocturn que també abarcaven tots els públics, un supermercat… i posteriorment s’hi va afegir el bowling. Tot plegat, una oferta prou completa que enterrava aquella mítica frase: “És que la gent del Vendrell per sortir ha d’anar a Calafell, perquè o vas al Rústic o no vas enlloc”.

Passats els anys, la voluntat de convertir aquell espai d’oci en un centre comercial, on urbanísticament no es pot realitzar perquè Les Mates està fora de la TUC, la Trama Urbana Consolidada, va fer que aquell invent que funcionava perfectament, on hi podien coincidir gent de totes les edats, fos desmantellat sense ni tan sols plantejar-se des de l’Ajuntament de torn si calia buscar alternatives viables socialment i econòmica a uns espais que atreien gent també de les poblacions properes i feien capital, ara que torna a estar tan de moda a la ciutat el propi concepte.

Les Mates enterrava aquella mítica frase: “És que la gent del Vendrell per sortir ha d’anar a Calafell, perquè o vas al Rústic o no vas enlloc”.

Per altra banda és un mal endèmic del Vendrell deixar que les coses morin sense que ni tan sols Ajuntament o col·lectius reconeguts (de comerciants, de restauradors,…) posin el crit d’alerta o es treballi en una mirada global. I a la vegada és evident que han canviat els hàbits de consum d’oci nocturn però això no vol dir que no calia entomar –i caldria fer-ho encara- des d’aquell moment quin era el camí per recuperar una oferta perduda en tan poc temps. Al cap i a la fi, no crec que cap ciutat que diu viure dels serveis i el turisme es pugui permetre el luxe d’anar tenint menys oferta d’oci o comercial quedant-se tan ampla. Tema a banda és quina oferta disposem als barris marítims, però això mereix un altre capítol.

La zona s’ha revitalitzat amb el nou Aldi i Burger King, i pot guanyar més atractiu amb un sector urbanístic al costat de la Muntanyeta per a nous usos comercials. Per tant, si l’interés en desenvolupar activitat econòmica és un fet, potser és un bon moment per repensar Les Mates del seu esperit original i a la vegada sumant-hi els deures pendents per a l’Ajuntament: dignificar la il·luminació dels carrers dels voltants, la neteja, la mobilitat, la rotonda de l’antiga premsa, el respecte al descans dels veïns de la Muntanyeta…  I una promoció econòmica que faci de veritat honor al seu nom. Tanmateix, hi tenim molt a guanyar i poc a perdre.

Si l’interés en desenvolupar activitat econòmica és un fet, potser és un bon moment per repensar Les Mates del seu esperit original i a la vegada sumant-hi els deures pendents per a l’Ajuntament

Perquè tornant al tema “capital”… Com menys quilòmetres haguem de fer per uns serveis que podem tenir a la vora, més capital som. I més podem exercir-ho si la resta de comarca, municipis del Penedès o del nord del Camp de Tarragona que ens són veïns ens escullen com una opció interessant per passar-hi el seu temps d’oci i vulguin repetir un altre dia perquè hi han trobat tots els serveis buscats. Capital és això, també, perquè per molt que ens ho diguem moltes vegades no ho serem més si no fem els deures.

L’esperit de Les4Fonts

Durant el Nadal del 2012, juntament amb tres vendrellenques més vam començar una experiència que no s’havia fet mai al Vendrell: agrupar articles d’opinió en un sol portal fora dels mitjans de comunicació tradicionals o web i, a més, animar a tothom a participar-hi de forma activa. Les4Fonts va ser una proposta nova, atrevida… però a la vegada conscient que calia (i segueix sent absolutament necessari) aportar visions diferents sobre temes d’actualitat que ens afecten, que ens són propers i, per què no, que poden remoure consciències o provocar tertúlia. En definitiva: crear estat d’opinió.

Repassar Les4Fonts és un sa exercici per veure que sí, que algunes coses han avançat al Vendrell, però d’altres han quedat més congelades que el cap de Walt Disney.

Sorprèn llegir el contingut d’alguns dels articles que es van publicar en aquell moment, perquè te’n pots adonar que tampoc han canviat tant les coses. La velocitat que hem de suportar del ritme de vida d’una societat com la nostra ens deixa, més aviat, poc temps per escriure, llegir i reflexionar amb calma.

Alguns d’aquests articles encara estan disponibles, malgrat que els més recents –misteris de la informàtica- s’han perdut entre les tonelades d’informació de la xarxa. Repassar-los és un sa exercici per veure que sí, algunes coses han avançat al Vendrell, però d’altres han quedat més congelades que el cap de Walt Disney.

Per exemple: la neteja, la recollida d’escombraries, l’estat precari del comerç, l’atractiu de la Fira de Santa Teresa,… temes que han vist com s’ha complert la màxima del qui dies passa, anys empeny. Segurament si entrem en detalls trobarem petites concessions i avenços, però són més aviat mediocres. D’altres, com la Festa Major o el paper de la cultura a la ciutat, el Penedès i el seu desenvolupament, la dinamització esportiva, les Madrigueres o la mirada reclamada de més atenció al patrimoni local han tingut cert recorregut. I d’altres temàtiques, finalment, s’han enquistat fins a punts de difícil desllorigador, paraula molt utilitzada en el lèxic contemporani, especialment pel món sobiranista.

Fins i tot, en un context polític d’enquistament de posicions i de governar “els de sempre”TM sorgien veus que demanaven una opció política independent i municipalista vendrellenca (no confondre amb invents fallits com l’Ara el Vendrell o d’altres opcions regionalistes locals com la recentment creada AVP). Avui dia, potser sense recorregut pel context polític nacional però, si més no, interessants de veure’n la possible maduresa en un altre escenari a mig termini.

Cal recuperar l’esperit de Les4Fonts per tenir una societat més crítica, oberta, valenta, sense subterfugis […] que pugui trobar un lideratge. Una mirada global en fons i forma.

En qualsevol cas, ara ja s’han posat totes les cartes sobre la taula dels governs locals, comarcals i de la Diputació. S’estrena una legislatura que, en el cas que ens ocupa, el del Vendrell, el paper de l’opinió pública és més necessària que mai. I més quan han passat tantes coses que han capgirat la situació local com un mitjó, encara que hi hagi qui no vegi la magnitud de la tragèdia o com de nocives n’han estat les seves decisions.

De la mateixa manera que el madridisme té “l’esperit de Juanito”, cal recuperar aquell esperit, el de Les4Fonts, per tenir una societat més crítica, oberta, valenta, sense subterfugis. I, de retruc, una ciutat que desperti de la letargia, que pugui trobar un lideratge. Una mirada global, en fons i forma, que combati el que em deia un bon amic: tenim el que ens mereixem. Si ens ho hem merescut, som al cap del carrer: despertem, actuem i prenem consciència. La necessitarem més que mai.