Desencallar el turisme

Si hi ha algú capaç de resumir l’actualitat vendrellenca en menys d’un minut aquest és “El Ingeniero de atascos”. Qui no el segueixi li recomano que ho faci, perquè no deixa indiferent a ningú mentre comenta la jugada conduint la furgoneta. Hi haurà qui dirà que és una crítica destructiva i que no cal fer-li cas. Però si no ens quedem només amb la façana d’aquesta afirmació i ens informem del tema que parla ja haurà aconseguit l’objectiu, que d’això es tracta.

Un dels últims vídeos el protagonitza la regidora de Platges i Cohesió Territorial, Bárbara Peris. Les declaracions que va fer a TV3 mostrant absoluta incertesa respecte la gestió de les platges amb l’arribada de la fase 2 de la crisi de la COVID-19 van generar més dubtes que certeses. Sí, s’han aplicat les mesures que marca el BOE, és el que hi ha. Però si apliquem la teoria “Ingeniero”, val la pena no quedar-nos només en això, constatant de nou una manca de lideratge i d’idees, en aquest cas en un sector tan important com és el turisme.

És preocupant que a aquestes alçades de la pel·lícula no tinguem plantejat la manera d’afrontar la temporada turística present.

Partint de la base que és Graduada en Turisme i d’altra formació del tema, és curiós que no sigui regidora de Turisme una llicenciada en Turisme. Ni que Platges i Turisme vagin de mà, aprofitant l’avinentesa. Deu ser cosa del govern del regateig, com parlàvem la setmana passada. Dit això, és preocupant que a aquestes alçades de la pel·lícula no tinguem plantejat la manera d’afrontar la temporada turística present, si el model que tenim és vàlid o de què viuran tantes famílies que en depenen. Si no sabem com gestionarem les platges, com volem plantejar-nos objectius més ambiciosos?

Que aquesta crisi marcarà un punt d’inflexió és una evidència. Per tant, com més aviat es treballin les possibles sortides a aquesta realitat, millor. I el turisme com a sector econòmic d’envergadura no pot quedar-se en un mediocre “tota la vida s’ha fet així”. De fet, amb tota seguretat el turisme buscarà més la qualitat que la quantitat per una qüestió de pura necessitat darwinista, allò d’adaptar-se o morir. I la capacitat de gaudir –i fer gaudir- de l’experiència turística cada cop és més important. En definitiva, si els interessos dels consumidors canvien per voluntat o necessitat, també ho haurà de fer una destinació com la nostra.

El turisme com a sector econòmic d’envergadura no pot quedar-se en un mediocre “tota la vida s’ha fet així”.

Per tant, segur que és un bon moment per buscar com ampliar sectors de visitants (turisme actiu, cultural, gastronòmic…), i nous sectors turístics (els qui viatgen sols, els qui combinen feina i oci…), promoure el caravàning o els velers recreatius aprofitant el port de Coma-ruga. I, a la vegada, apostar pels visitants d’un dia que potser recelen de dormir fora pel coronavirus, promoure nous establiments turístics més petits posant en valor territori, paisatge, proximitat…

Així doncs, el Vendrell necessita el seu “Ingeniero” perquè desencalli l’estratègia de repensar l’oferta turística en aquest nou moment que vivim a nivell global. Aprofitar ser una destinació més familiar que massificada pot ser beneficiós, especialment per augmentar la xifra de visitants tot l’any i acabar amb l’estacionalitat que patim. Però perquè tot això s’aprofiti cal lideratge i saber cap a on volem anar. Al cap i a la fi, en un món turístic tan sobreexplotat, adaptar-se o morir: necessitem que els nostres turistes vegin que l’important no és només on van, sinó què poden viure visitant-nos i com fer que la seva estada sigui una experiència turística excepcional.