Un edifici a reformar

L’excés d’informació i notícies que ens bombardegen dia sí dia també fa que, a vegades, ens passin per alt informacions que poden interessar-nos. Sembla ser que això ha passat amb les dades d’atur del Vendrell i del Baix Penedès, que fa quinze dies que han sortit i a hores d’ara als nostres polítics de govern i oposició els hi han passat per alt. No sabem si per saturació d’informació o d’irresponsabilitat. Qui sap!

Però aquestes línies no són només per parlar de l’atur crònic i unes dades, un cop més, demolidores sense pal·liatius. Aprofitarem aquesta finestra per parlar de l’economia del Vendrell, que si bé no acostuma a ser notícia perquè el debat es redueix a les xifres d’atur i un genèric “el món està fatal” de tertúlia de bar, té una necessitat imperiosa de ser replantejada en profunditat.

La nostra economia, el nostre edifici, s’ha anat fent vell i petit respecte la resta. Podem dir que l’economia del Vendrell és un edifici amb aluminosi.

Per fer-ho més fàcil podem assimilar l’economia a un edifici, on a cada planta hi trobem els diferents sectors econòmics locals. Simplificant-ho, hi accedim mitjançant dues escales: els consumidors per una banda i els treballadors per l’altra. Hi entrem segons el rol que toca en cada moment i entre tots fem funcionar l’edifici. Fins aquí, sobre el paper, tot perfecte.

Però vet aquí que ja fa temps que van aparèixer els primers problemes: hi ha edificis a la vora més grans, amb més plantes, amb millors accessos… i així el nostre edifici s’ha anat fent vell i petit respecte la resta, fins i tot esquifit, amb patologies greus que han aflorat, de nou, amb aquesta crisi sanitària, social i econòmica que estem vivint. Podem dir que l’economia del Vendrell és un edifici amb aluminosi i que, si no hi posem remei aviat, les conseqüències poden ser més greus del que ens podem imaginar.

La situació actual és un bon punt d’inflexió per plantejar aquesta revisió en profunditat que necessitem a partir de potenciar, reorientar i diversificar l’economia.

S’ha demostrat que l’aposta de jugar-ho tot a la carta de la construcció, els serveis i el turisme no va ser una bona decisió. L’edifici se’ns ha quedat petit. No es pot viure només de posar totes les marques de supermercats haguts i per haver. Els números parlen per si mateixos. Però a diferència d’altres períodes de crisi econòmica i social, la situació que ens ha tocat viure enguany pot ser un bon punt d’inflexió per plantejar aquesta revisió en profunditat que necessitem a partir de potenciar, reorientar i diversificar l’economia local.

La potenciació del sector del cotxe autònom, la mobilitat sostenible i l’smart city amb IDIADA al capdavant és un sector amb un creixement gegant els propers anys. O per exemple la recuperació de l’agricultura amb criteris d’agricultura ecològica, segells de qualitat, etc. a través de la quantitat d’hectàrees sense conrear que tenim al Vendrell i el Baix Penedès.

La reorientació del sector de la contrucció, enterrant la construcció extensiva i promovent la rehabilitació, l’estalvi i l’eficiència energètica com a fil conductor. O la diversificació, per exemple, amb sectors relacionats amb l’economia de la salut i els serveis assistencials, especialment amb una esperança de vida cada cop més alta. Totes les propostes, models de present i futur amb un objectiu clar: reposicionar la ciutat perquè generi de nou lideratge econòmic i social, situant-la al lloc que es mereix entre les ciutats mitjanes de Catalunya.

Hem de deixar de ser dormitori de l’àrea metropolitana d’una vegada. No es pot viure només de tenir tots els supermercats haguts i per haver.

L’aposta no serà completa, però, si no podem formar aquí la gent que haurà d’ocupar-se’n d’aquests sectors econòmics. Que hauran de fer funcionar el nostre edifici, generant riquesa i retornar-la a la ciutat. Deixar de ser dormitori de l’àrea metropolitana d’una vegada. Donar-li al nostre edifici nova vida i noves oportunitats reals. Per tant, repensar l’economia porta intrínsec repensar l’oferta educativa i formativa.

Toca fer obres de millora a l’edifici de l’economia vendrellenca. I cal posar-se al dia per liderar, amb objectius a curt, mig i llarg. Un mirador a la coberta que ajudi a aquesta mirada llarga, que ha mancat massa temps i segueix mancant. Sense fer discursos buits orientats per a una parròquia política determinada. Ens cal fer de far. Far, també, de la comarca. Liderant i generant la capacitat tractora suficient. Perquè si la capital fa de capital, el Baix Penedès té més capacitat d’ensortir-se’n i ens necessitarem a tots, sense excepció, per aconseguir-ho.