En via morta (part I)

Durant el passat Ple, l’Ajuntament del Vendrell va aprovar per enèsima vegada la millora del servei de rodalies. Cada quatre anys aquesta moció surt a la llum. Vaja, un clàssic de la política vendrellenca. Les demandes sempre són les mateixes: trens cada mitja hora, millorar neteja i accessos, durada del trajecte…  Aquest cop ha estat Primàries qui, amb voluntat de demostrar que no només parlen de la independència, ha portat la moció estrella de la ciutat al plenari municipal.

Està molt bé demanar trens cada mitja hora, certament. És més, és de justícia que una ciutat com la nostra els tingui perquè tothom ho agrairà, ho agrairem. De fet, no s’entén que el servei de l’R4 no sigui cada mitja hora des de Sant Vicenç de Calders tal com passa amb l’R2Sud.

El gran problema d’aquestes mocions és el mateix de sempre: mai es proposa, des de la pròpia ciutat, solucions possibles.

Però quan demanes coses d’aquesta magnitud també hi ha d’haver la possibilitat de fer-les reals, viables i factibles encara que sigui difícil. Perquè si no, tot sempre queda en paper mullat, en via morta, i es transforma en una barreja d’electoralisme i demagògia pura. El gran problema d’aquestes mocions és el mateix de sempre: mai es proposa, des de la pròpia ciutat, solucions possibles.

Per tant, aquí van algunes propostes per posar sobre la taula. La primera: perquè l’R4 arribi a Sant Vicenç de Calders cada mitja hora caldria que no s’aturessin ni als Monjos ni a l’Arboç atesa la distància i temps transcorregut. Així, és més factible que els trens cada mitja hora acabin al Vendrell i que el servei de rodalia de Tarragona que finalitza a l’Arboç (RT2), amb bons horaris i canviant al Vendrell, permetés arribar fins a Sant Vicenç cada 30 minuts.

Si es vol tenir una estació de trens que no sigui només de pas, que faci capital i que ajudi a descongestionar Sant Vicenç de Calders, que els trens cada 30 minuts acabin al Vendrell seria una opció adequada.

La segona: allargar l’RT2 de l’Arboç fins a Vilafranca, de manera que fent transbord a la capital de l’Alt Penedès (i de nou amb una bona combinació d’horaris), s’aconseguís el mateix que a la primera proposta. Tot i així, si es vol tenir una estació de trens que no sigui només de pas, que faci capital i que ajudi a descongestionar Sant Vicenç, la primera opció és l’adequada.

I pel que fa al temps del trajecte, indecent en ple segle XXI. La proposta de Primàries és que des de Martorell els trens siguin directes a Barcelona. Per cert, pregunta seriosa: on comença Barcelona segons Primàries?

La proposta seria bona si no fos perquè a Martorell hi té parada l’R8 que precisament… no va a Barcelona! Però sí que tindria sentit que des de Molins de Rei, on comença i acaba l’R1, els trens de l’R4 no s’aturessin a dues estacions (Sant Feliu i Sant Joan Despí) i saltessin fins a Cornellà, amb connexió de metro i tramvia. Així, amb un tren cada mitja hora que saltés 6 parades actuals, el trajecte seria d’1 hora.

Sigui com sigui, el que cal és que hi hagi consens en les demandes a fer a les administracions competents, perquè si no proposes queda clar que no s’avança. Igual de clar que el Vendrell no s’hauria de permetre més temps una situació com aquesta. Per tant, cal demanar, un cop més, solucions concretes d’una vegada a govern i oposició i un calendari d’accions que permetin solucionar aquesta mancança històrica.