Blog Feed

L’esperit de Les4Fonts

Durant el Nadal del 2012, juntament amb tres vendrellenques més vam començar una experiència que no s’havia fet mai al Vendrell: agrupar articles d’opinió en un sol portal fora dels mitjans de comunicació tradicionals o web i, a més, animar a tothom a participar-hi de forma activa. Les4Fonts va ser una proposta nova, atrevida… però a la vegada conscient que calia (i segueix sent absolutament necessari) aportar visions diferents sobre temes d’actualitat que ens afecten, que ens són propers i, per què no, que poden remoure consciències o provocar tertúlia. En definitiva: crear estat d’opinió.

Repassar Les4Fonts és un sa exercici per veure que sí, que algunes coses han avançat al Vendrell, però d’altres han quedat més congelades que el cap de Walt Disney.

Sorprèn llegir el contingut d’alguns dels articles que es van publicar en aquell moment, perquè te’n pots adonar que tampoc han canviat tant les coses. La velocitat que hem de suportar del ritme de vida d’una societat com la nostra ens deixa, més aviat, poc temps per escriure, llegir i reflexionar amb calma.

Alguns d’aquests articles encara estan disponibles, malgrat que els més recents –misteris de la informàtica- s’han perdut entre les tonelades d’informació de la xarxa. Repassar-los és un sa exercici per veure que sí, algunes coses han avançat al Vendrell, però d’altres han quedat més congelades que el cap de Walt Disney.

Per exemple: la neteja, la recollida d’escombraries, l’estat precari del comerç, l’atractiu de la Fira de Santa Teresa,… temes que han vist com s’ha complert la màxima del qui dies passa, anys empeny. Segurament si entrem en detalls trobarem petites concessions i avenços, però són més aviat mediocres. D’altres, com la Festa Major o el paper de la cultura a la ciutat, el Penedès i el seu desenvolupament, la dinamització esportiva, les Madrigueres o la mirada reclamada de més atenció al patrimoni local han tingut cert recorregut. I d’altres temàtiques, finalment, s’han enquistat fins a punts de difícil desllorigador, paraula molt utilitzada en el lèxic contemporani, especialment pel món sobiranista.

Fins i tot, en un context polític d’enquistament de posicions i de governar “els de sempre”TM sorgien veus que demanaven una opció política independent i municipalista vendrellenca (no confondre amb invents fallits com l’Ara el Vendrell o d’altres opcions regionalistes locals com la recentment creada AVP). Avui dia, potser sense recorregut pel context polític nacional però, si més no, interessants de veure’n la possible maduresa en un altre escenari a mig termini.

Cal recuperar l’esperit de Les4Fonts per tenir una societat més crítica, oberta, valenta, sense subterfugis […] que pugui trobar un lideratge. Una mirada global en fons i forma.

En qualsevol cas, ara ja s’han posat totes les cartes sobre la taula dels governs locals, comarcals i de la Diputació. S’estrena una legislatura que, en el cas que ens ocupa, el del Vendrell, el paper de l’opinió pública és més necessària que mai. I més quan han passat tantes coses que han capgirat la situació local com un mitjó, encara que hi hagi qui no vegi la magnitud de la tragèdia o com de nocives n’han estat les seves decisions.

De la mateixa manera que el madridisme té “l’esperit de Juanito”, cal recuperar aquell esperit, el de Les4Fonts, per tenir una societat més crítica, oberta, valenta, sense subterfugis. I, de retruc, una ciutat que desperti de la letargia, que pugui trobar un lideratge. Una mirada global, en fons i forma, que combati el que em deia un bon amic: tenim el que ens mereixem. Si ens ho hem merescut, som al cap del carrer: despertem, actuem i prenem consciència. La necessitarem més que mai.

Drets civils i ciutats de gènere

La vida quotidiana, que tant valorem i que gira al voltant d’una cosa que no és neutre, com l’urbanisme, està pensada sobre totes les etapes de la vida des de la diversistat de gènere, edat, origen o funcional?

Arriba el 28 de juny, Dia Internacional de l’Orgull LGBTIQ+. Una data que any rere any, de la mateixa manera que ho fa el 8 de març, va agafant més força per les reivindicacions –que per altra banda caldria fer i practicar cada dia– sobre els drets d’homes i dones a ser lliures per viure, conviure, estimar i tenir les mateixes oportunitats sobre la base d’una societat tolerant, respectuosa, lliure pensadora i, també naturalment, crítica.

Aquest article segurament en serà un de més a la suma de literatura que acompanyaran aquests dies, sobre les reivindicacions socials que calen. Però és sorprenent que, massa cops, les reflexions que es dirigeixen a l’opinió pública tenen una mirada no especialment completa d’una qüestió tan àmplia i complexa i abordable des de tots els angles, com és tot el que envolta el 28 de juny o el 8 de març. Per això, avui no volia parlar estríctament d’aquestes dates, sinó d’altres temes relacionats.

Algunes qüestions estructurals, de fons, o són ignorades o queden a la pila de temes a tractar. I, tanmateix, són d’una importància cabdal. Per exemple, les nostres ciutats estan preparades per treballar les polítiques de gènere? O dit d’una altra manera: la vida quotidiana, que tan valorem i que gira al voltant d’una cosa que no és neutre, com l’urbanisme, està pensada sobre totes les etapes de la vida des de la diversitat de gènere, edat, orígen o funcional?

És evident que una ciutat com el Vendrell necessita imperiosament una regidoria de Drets Civils. Concepte molt més ampli, integrador, transversal i obert que molts altres noms sui generis que es puguin inventar segons la tendència política de qui escriu. Però el quid de la qüestió rau aquí: ens creiem veritablement una ciutat –o l’urbanisme- com a part fonamental del problema i com a organisme viu que és, mutable… que pot provocar vencedors i vençuts?  Com definim carrers, places… l’urbanisme i la planificació urbana són instruments molt poderosos per construir una ciutat més justa i equitativa. Ens els plantegem amb aquesta mirada?  

Si no ens preguntem per l’arrel de moltes qüestions, les polítques que es poden promoure, sí, són necessàries i adaptades a la societat del nostre temps, d’acord. Però no arribaran mai a un nivell de calat tan profund com aquelles que calen treballar, per exemple, pels Drets Civils. Sí, Drets Civils en majúscules!

Situar la vida quotidiana al centre del debat d’una ciutat com la nostra és clau per gestar un treball multidisciplinar, inclusiu, que aposti per la perspectiva de gèrene i els drets LGTBIQ+, però també per la sostenibilitat social en termes generals. També, a la vegada, per la concepció d’una flexibilitat de congeniació de les tasques quotidianes, de la vida a través de l’equitat i el respecte individual i col·lectiu. Amb eixos clars: teixit urbà, social, la mobilitat i autonomia personal, la seguretat des de la perspectiva de gènere…  

I un altre gran tema que també queda, malauradament, al fons del tot de la pila. Quin és el paper de l’educació, l’arma més forta que té una societat per combatre tot allò que vol canviar? Que el 28 de juny, el 8 de març i tots aquests dies ho siguin cada dia. Mentre els tinguem assenyalats al calendari quedarà molta feina a fer!